jueves, 28 de marzo de 2013

PER UNA AMIGA


Dedico aquesta entrada a una poeta tan gran com el seu cor. Val la pena dedicar-te a escriure perquè aquest ofici et permet conèixer grans persones. Amb la Consol Vidal ha sigut així, és una gran dona, gran escriptora i gran ésser humà. Vull compartir amb vosaltres un trosset del seu cor que ella ha plasmat en un bonic poema.

Consol, des d'aquí t'expresso el meu agraïment més sincer.


Consol Vidal i Riera

EL DESERT INTERIOR

Creuré l’abisme i seré

A la terra on dormen

Els gemecs del temps

Que van fugint sota la

Màscara de la vida,

Miraré amb ulls el

No-res, dominaré el

Dolor sense cap patiment,

dormiré amb el son lleuger

i conduiré el camell  per

Fer la travessa d’un

Desert on el silenci

Cobrirà les dunes,

Cap petjada traurà

Les cendres que ha

Deixat el foc vermell

De la nit,distàncies

De mons bategaran

Sense cap oblit…














No hay comentarios:

Publicar un comentario